divendres, 22 d’agost del 2008

Lo Japo rural I

Takayama 22 i 23/08/08

Ara som a l oficina de turisme de Takayama, des d on ens han deixat l ordinador una estona. El tema internet fins que no arribem a Tokyo el 26, estara mes complicat.

Ahir vam agafar un parell de trens rapids per venir des d Hiroshima a Takayama, al comencament dels Alps Japonesos. Un poble bastant turistic. Ahir vam estar passejant per la part antiga, on totes les cases encara son de fusta. El Ryokan (hotel estil japones) on estem es molt autentic i una mica antiquat. L amo s assembla al Sr Miyagui i te l entrada i el pati interior espectacular, plena de plantes en flor i bonsais. Al vespre no el vam veure, potser estava atrapant mosques amb els palillos...
Vam tenir feina a trobar un lloc per sopar a les vuit del vespre, tot estava tancat. Ens costa entendre els horaris, a Hiroshima tothom sopava tard i hi havia llocs oberts quasi les 24 hores, i aqui a les 8 gairebe estava tot tencat, i en canvi a les deu del vespre hi havia encara alguna botiga de roba oberta.

Avui hem estat a Hida-No-Sato que es com un museu a l aire lliure amb cases tradicionals de la zona. Es el primer dia que ens ha plogut, tret d una estoneta a Kyoto, pero no fa gens de fred.
Dema pugem a Kamicochi, en plens Alps Japonesos. Ens estarem en un bungalow un parell de dies.

Fins a la propera

4 comentaris:

In the mood for love ha dit...

Crec que aixo dels horaris a l'hora de menjar es comu...aqui a Corea no se mai que es el que fent, si estem dinant si esmorzem o si sopem...ara comenso a pensar que aqui quan es te gana es menja
tant siguin les 2 de la tarde com les 2 de la matinada...
Un petonet molt fort

Yolanda

Roser ha dit...

Eii parella!!

Ara sóc jo (& cia) la que marxo a lo rural del ripollès...a la tornada em reincorporaré al culebró nipó.
Que seguiu disfrutant de tot plegat!!

Un petonàs nero nero nas!!

roser

Ramon i Carme ha dit...

Hola Bernat i Eva, estem contens de que tot os vagi bé i, que de passada també tingueu alguna sospresa no tant agradable com el menjar, (GBERNAT NO ES NOMÉS A CASA QUE NO ES MENGE PRO BÉ). per lo que dieu es un Pais molt diferent de tot el que coneixem, almenys nosaltres, continueu passant´ho tant be, fins aviat,

RAMON I CARME

Silvia Torralba ha dit...

Hoola!!!!

Alpes janoneses???? Esta gente tiene de tooodo!!!! Ya nos contáis la experiencia cuando bajéis!!!

Besitos a los dos!!