Molta calor, molta humitat, molts japonesos -amb tot el que comporta, moltes salutacions, moltes instruccions, molt ordre i netedat, molt 'friquisme'... Si no fos per els cartells hi ha vegades que no sembla que estiguem al Japo, semblaria com qualsevol altre lloc d'un pais europeu, ja que no hi ha tanta gent com ens pensavem caminant pels carrers i els edificis son semblants, aixo nomes a carrers secundaris.
En un principi ens ha sobtat que tampoc sembla un lloc tant tecnologic com creiem que seria, pero de mica en mica ens donem conte que hi ha detalls que si que ho son, tot i que per altre banda hi ha coses que a nosaltres ens semblen mes aviat antiquades - el cablejat del carrer es bastant semblant a llocs de l'India, i tot i la tecnologia fan servir el llapis i el paper mes que nosaltres.
I potser el que mes ens ha sobtat es que els preus son molt mes barats del que pensavem, el menjar especialment, pero moltes altres coses molt mes economiques que a casa nostra.
Tambe sembla haver-hi feina per tothom, desde els quen netegen els vagons i saluden amb la ma la marxa del tren, als que organitzen les fileres a les parades d'autobus. I potser el que mes ens ha sobtat de tot es la quantitat de maquines expenedores a cada cantonada, desde begudes de tot tipus, cafes sols, amb llet, calents o amb gel, sopes, xocolates i gelats, pero la guanyadora ha estat la maquina expenedora de corbates made in kyoto. Xavi em pensat en tu !
L'Hotel molt be, tot molt minimalista, i excesivament net, al mati pasen l'aspiradora multitud de cops. El menjar de moment molt be, tot i que tenim l'impresio que aviat aburrirem els fideus i les sopes.
Moure'ns per la ciutat no te cap complicacio, tot esta molt ben indicat i a l'oficina de turisme et donen informacio per tot.
Kyoto es una ciutat forca gran, tot i que ens ho imaginavem molt mes gran. Ahir vam arribar al migdia i al vespre vam estar passejant i sopant per Gion. Menys el carrer principal, tot estava molt mes buit del que pensavem, encara que suposem que les geishes i la gent eren als restaurants i nosaltres anavem fora d'horari. A les 6 ja es fosc i la gent ja sopa.
Avui hem estat pel temple daurat i el de Ryoanji, el darrer ens ha agradat moltissim. Son els dos patrimoni de la humanitat, pero aixo nomes ha estat un tast perque a Kyoto hi ha 17 llocs que ho son.
Ara anem a sopar i a veure una encesa d'antorxes amb simbols japonesos als turons propers a la ciutat.
Fins a la propera
Bernat i Eva
6 comentaris:
Ei parella!
El cablejat de l'India potser si que es com el del Japo, pero amb una gran diferencia: a l'India hi ha pujades i baixades de tensio constants.
Veiem que hi ha coses que no son ben be com esperaveu, pero pinta be, no?
Disfruteu mooooolt!
Helen i Alfons
Hola guapos !! Us enviem una abraçada molt forta des de Galicia que realment és preciós.
Bon viatge!!
Roger, Duna i Ivette
I en Xinxu diu que en Tro i l'Age t'envien un petó, però no per tu Bernat sinó per tu EVA!!!!
Sort!!
( Bernat tu també no tinguis "gelos")
Evaaaa, i Bernat!(encara no et conec;)un petò des de Sicilia,als peus de l'Etna...
ei, quan torneu veniu un dia a dinar-sopar a casa meva i ens expliquem les aventures.
Evaaaa, que tinc ganes de saber de tuuuuu...
abraçada!
laura -utrecht
Hooooola!
qué buena pinta todo lo que decís!!!! jejeje, eso de que hay pocos japos en calle, no me extraña! están todos en la plaza catalunya y la pedrera haciendo miles de foooooootos!!
niños, dudas existenciales: ya coméis bien los fideos con los palillos? es cierto que mucha peña viste estilo comic manga??
Qué enviiiiiiiiiiiidia sana que dáis!!! A disfrutar!
besitos!
Ei!! que tal los noodles??
que risa! os estoy imaginando comiendo los fideus a lo Dr Slump.....
por donde parais ahora?
Petonets de Barcelona!
Hola Bernat, i Eva (que no coneix-ho, però que trobo molt maca)
Gràcies a les noves tecnologies podem compartir uns viatges, que molt difícil faci mai, celebro que tot os vagi tan be. Estic a l’espera de noves redaccions.
Una abraçada.
Dolors
Publica un comentari a l'entrada