diumenge, 31 d’agost del 2008

Ja s`acaba...

Tokyo 30 i 31/08/08

Son gairebe dos quarts de nou del vespre de diumenge, en una sisena planta (de la 1a a la 5a planta son totes de maquines escurabutxaques) en un ciber cafe inmens, amb habitacions individuals per cada ordinador. La guia explicava que si et quedaves sense hotel o t havia tancat el metro era el lloc mes economic on passar la nit, i es per pensar-s ho. Aqui tant pots llogar una peli manga, llegir comics, jugar a la play station o conectar-te a internet. I tot aixo asseguts en un sofa molt comode amb coixins i tot, aqui fins i tot tens el cafe/sucs de fruita/aigua de franc, una hora costa 420 Yens quan al carrer un cafe (molt dolent per cert) costa 350-400 Yens. El que mes sobte es la tranquilitat i netedat que hi ha, despres de passar pel soroll infernal de les sales de joc de les altres plantes!

Recapitulant, ahir vam anar a Asakusa, un barri al nord de tokyo. En principi anavem a veure un temple, pero vam tenir una grata sorpresa quan ens vam trobar que feien una mena de festa al carrer. En deien una festa/samba, on pels carrers principals anaven circulant diferents comparses de ball i musica, tant n hi havia de japonesos com de sudamericans. Llastima de la pluja que va deslluir una mica la festa. De fet, on menys estona vam passar va ser al temple, que estava be pero havent-ne vist molts d altres, tampoc ens va impressionar especialment. A mes hi havia molta i molta gent. Per ser sincers, ens vam dedicar de cos i anima a les compres per una boulevard cobert ple de tendetes i protegit de la pluja.
Vam passar per l hotel a descarregar bosses (ja veurem aquest vespre com ho encabim tot a la motxil.la). Lo Bernat te 8 dels 11 primers capitols (en japones) dels comics Manga de Bola de Drac, els primers! L` Eva en te nomes un parell i un comic del Dr Slump i l Arare (del qual lo Bernat tambe poseeix un exemplar). L`Eva ha aconseguit unes botes ninja juntament amb un parell de mitjons ninja (es a dir, el dit gros per una banda i la resta per l altra). Penseu que els preus son molt i molt mes barats del que imaginavem, i especialment comparant amb casa nostra. Algunes coses mes que d altres, pero tot en general. Cal dir que els dos tornem amb cameres digitals noves i complements diversos per aquestes.
Al vespre vam acomiadar els llums de neo de Shinjuku, de nou amb molta pluja, tot i que aquest cop anavem equipats amb els paraigues de 100 Yens (=0,6 euros).

Avui el dia esta sent molt relaxat. Al mati hem anat a fer un "creuer", dit d altra manera la volta amb barca per una part de la zona maritima de Tokyo. Hem quedat impressionats de lo inmensa que es la ciutat i de la gran quantitat de gratacels i dels seus dissenys. D alla hem anat a un onsen que queda molt prop, molt diferent al petit al que vam anar fa uns dies. Aixo es com un complexe on van les families a passar el dia, amb zones comunes de restauracio, comercial, jocs... comunes i els banys separats per sexes, ja que s hi ha d anar nu. Es una molt bona experiencia, hi ha banys de fang, saunes, part exterior, jacuzzi, piscines de diferents temperatures, i quan et dutxes et donen sabons i cremes de tot tipus, per deixar-te com nou/nova. Com no tenim el cable de la camera, us adjuntem el link per fer-vos una miqueta d enveja http://www.ooedoonsen.jp/english/

Ara a sopar una mica per Shibuya, una altra zona plena de llums de neo i molta gent, una de les meques del consumisme, i de nou plovent. Gastarem els ultims diners i cap a l hotel a intentar fer la motxil.la...

Fins aviat

divendres, 29 d’agost del 2008

Mercat del peix i Shibuya

Tokyo 29/08/08
De bon mati (matinada = llevar-nos a les 5:30) hem anat al Mercat Central del Peix de Tokyo, i ha valgut la pena matinar! Hem arribat cap a les 7, i encara hem pogut veure la inmensa quantitat de peix que s hi mou, es enorme, diuen que es el mes gran del mon. Anavem esquivant una mena de carros electrics en que transporten les caixes de peix, i que tenen una activitat frenetica amunt i avall. Ens ha sorpres que no fan gens de cas als turistes, i que tot i que al principi ens sentiem que estorvavem per alla al mig, hem anat veient que no ens feien el mes minim cas, i continuaven treballant ignorant-nos. Ens ha sorpres molt la gran varietat i quantitat de peix i marisc que hi ha, tot i que la reina es la tonyina, i veure com la manipulen, la tallen, l emboliquen... Hem acabat contents, amb les targetes de les cameres treient fum i amb els peus de color negre...

Sortint d aquest mercat, al voltant hi ha un mercat que sense ser nomes de peix es depenent de l altre, mes semblant als nostres mercats municipals. Plens de paradetes fent menjar, i venent tot tipus de coses. Intentant no esmorcar sushi, ja que teniem els peixos agonitzants presents a les nostres retines (la majoria de peixos del mercat encara estaven amb vida, ja que es molt valorat el peix fresc), hem aconseguit trobar una paradeta que feien croissants, i presuposant que serien prefabricats, ens hem endut una grata sorpresa: uns croissants de mantega amb xocolata bonissims!

Despres de la migdiada (i dutxa) per recuperar-nos, hem anat cap a Shibuya, on encara que no us ho cregueu, al principi ens ha costat trobar on hi ha els carrers animats. I quan ho hem trobat, quina animacio, diuen que son els carrers amb mes densitat de vianants, on hi ha un creuament de quatre carrers on cada cop que els vianants tenen verd, deuen travessar mes de 300 persones de cop. La resta es un conjunt de tendes i restaurants "frikis", ple de llums de neo, publicitat i molta fresa, encaminat a l oci del jovent japones. Enmig de les nostres compres ha comencat a ploure molt fort, pensavem que pararia i seria una tipica tempesta de final d estiu, pero no amainava. Hem sopat, i en sortit encara plovia igual de fort. Per suposat, tot el mati hem passejat els paraigues transparents japonesos que haviem comprat per 0,6 euros, sense que caigues una gota, i al migdia els hem deixat descansant a l hotel... Aixi que, corrent, corrent hem optat per la retirada, agafant el metro, que seguia funcionant a la perfeccio tot i que seguia diluviant per tota la ciutat. Hem arribat ben molls a l hotel. Portava ja mes d un parell d hores i mitja plovent i amb molts llamps i trons... Avui (30/08/08) hem sentit que van caure 15o litres. i ens preguntem que hauria passat amb el llum i el metro a BCN i el llum nomes a Taradell...

PD: ja comencem a entendre i "dominar" el tema lavabos higienics (vaja, que et renten amb aigua tot el que us podeu imaginar). Clar que al principi cal preveure per on sortira l aigua, si no et vols acabar mullant el cavell...




dijous, 28 d’agost del 2008

Finalment a Tokyo

Tokio - Shuzen-ji -Tokyo 26/27/28-08-08



Dimarts vam pasar el dia viatjant, tot i recorre molta distancia, en un mati ens vam plantar a Tokyo. L equivalent a un tren secundari de rodalies va a 12o km/h. i llavors quan agafes els Shinkansen ( AVE, per dir-ho d alguna manera, tot i que son molt mes rapids ) pasen amb molta mes frequencia que els regionals, i amb una puntualitat que et pot servir per ajustar el rellotge.

El contrast d arribar a Tokyo provenint de Kamikochi va ser bastant fort, tot i que la primera nit no ens vam moure gaire del costat de l Hotel.

Ahir, per aprofitar el Rail Pass que avui se ns acabava, i per no passar massa dies seguits a Tokio, vam anar a un Onsen ( com un spa) a Shuzen-ji. Ens va agradar molt perque es molt poc turistic i te forca encant. En arribar ens va sobtar que en el rodalies per arribar-hi tot estava en japones, i en canvi en els retols que indicaven els llocs d interes hi havia a part d angles i corea, espanyol, que no haviem vist fins ara. Vam anar primer a l onsen, on ens van separar, noies a un canto i nois a l altre. Primer et dutxes i despres entres com en una mini piscina de fusta amb l aigua molt calenta (a uns 42 graus), surts molt relaxat. Sortint, quan ja pensavem que no trobariem res per dinar vam trobar un lloc on tot estava en japones, pero el risc va mereixer la pena, el lloc era sencill pero amb molt d encant, i el menjar bonissim.

A la tarda vam fer un volt pel poble, ens va agradar molt un temple petit amb una estatua de Buda forca gran. I veient el Fuji de refilo a molta distancia de tornada en el tren, ens vam tornar a endinsar en el bullici de Tokio. I quin bullici, vam arribar a l estacio de Shijuku, on hi ha mes de 16 sortides, i a mes en hora en punta. No ens vam deixar anar ni un moment de la ma i la cara de "susto" va trigar una mica en marxar-nos. Finalment vam superar la "gincama" que suposa moure t i entendre com funciona aquesta ciutat subterrania, i vam emergir a la superficie! De nou per quedar bocabadats amb les llums dels anuncis que farceixen els edificis i els gratacels que t envolten! Vam fer un volt i sopar de nou molt be i per un preu molt economic.

Avui hem tornat per comprar una camera l Eva (estic com una nena amb juguina nova) i deixar-nos endur una miqueta per la febre consumista dels milers de centres comercials, anuncis, tecnologia... A la tarda hem canviat de barri, i hem anat fins a Ginza, que ho comparen a la 5a avinguda de Nova York, tambe amb gratacels i anuncis, pero amb botigues d alt standing i molta menys gent.

Ara cap a dormir que dema intentarem llevar-nos moooolt d hora per anar al mercat central a veure la subhasta del peix, diuen que el mes impressionant del mon.

Bona nit...

dilluns, 25 d’agost del 2008

Alps Japonesos

Kamikochi 24 i 25/08/08

Bon dia des de Takayama, de nou a l oficina de turisme fent temps per agafar el tren cap a Tokyo. Ara acabem d arribar de Kamikochi, als anomenats Alps Japonesos.

Abans pero comentar-vos el sopar a Takayama dissabte, on ens vam trobar amb l Ana, que treballava amb l Eva a la Fundacio Vicenc Ferrer. Ja haviem quedat en trobar-nos i el sopar va estar divertit, vam estar intercanviant informacio sobre les rutes i vam quedar en trobar-nos a Tokyo tots per anar al karaoke d aqui uns dies.

Kamikochi ens va sorpendre molt positivament, es molt recomanable. No hi ha quasi turisme estranger, durant el dia molts i molts autocars de japonesos, pero a partir de les 4 ens quedavem molt poqueta gent. Diguem que es com una mena de Nuria de casa nostra. Es un bon punt de partida per fer caminades i pujar alguns dels cims dels Alps Japonesos.

Diumenge vam arribar al migdia i vam fer una caminada a la tarda tot seguint el curs del riu. En tornant les vistes ja sense gent des del pont, dels cims del voltant eren esplendides ja que estava tot descobert. La resta del dia sempre hi havia una mica de boira alta.

Dilluns ens vam separar:
en Bernat... vaig anar a fer un parell de cims del voltant, llastima del dia que va estar totalment tapat i va ploure a la baixada, pero la resta perfecte. No recordo els noms dels cims, nomes que un era un 3.090 i l altre un 3.190. No eren gens dificils ni perillosos, pero si molt agradables de fer perque era un constant de grimpades, llastima de la pluja que feia que haguesis de vigilar molt a la baixada. No vaig trobar quasibe ningu a la pujada, i en canvi un cop a dalt el cim mes alt semblava les Rambles, molts i molts japonesos molt ben equipats tirant fotos. Una de les altres coses que em va sobtar molt era l edat dels muntanyencs, molta gent gran. Les vistes no gaire bones, per no dir gens, pero l ascencio molt be.Vaig estar-hi 7:16 i un desnivell positiu de 1.945 mtes.

i l Eva... Jo vaig dormir un parell d horetes mes, depres d esmorcar un nescafe de l expenedora i una pasta, vaig anar a fer una caminada riu avall. Jo i milions de japonesos mes que venien en direccio oposada, alguns racons eren macos, pero amb tanta gent perdia una miqueta l encant. Tornant, vaig agafar un altre sender i llavors si que quasi el vaig fer sola. Havent dinat vaig tornar cap a un tros de la caminada d ahir que m havia agradat molt, i abans d arribar-hi... MONOS!!!! Macacs Japonesos!!! Deu ser deformacio professional, pero m hi vaig passar un munt d estona mirant-me ls i fent un bon reportatge fotografic. Em donava la sensacio d estar enmig d un documental de la national geografic en directe, ja que no tenien gens de por de la gent, pero tampoc no hi interactuaven, ells seguien a la seva, menjant i saltant pels arbres. En mig del reportatge fotografic, vaig sentir "me n tires una a mi"... Era en Bernat que venia xop de dalt.

Hem dormit en un bungalow envoltats de bosc. Tot molt be, l unic problema eren els horaris: dutxa nomes de 17:00 a 19:00 i sopar maxim fins a les 17:30. Sort del backgamon i els llibres per distreure ns al vespre!

Fins aviat

divendres, 22 d’agost del 2008

Lo Japo rural I

Takayama 22 i 23/08/08

Ara som a l oficina de turisme de Takayama, des d on ens han deixat l ordinador una estona. El tema internet fins que no arribem a Tokyo el 26, estara mes complicat.

Ahir vam agafar un parell de trens rapids per venir des d Hiroshima a Takayama, al comencament dels Alps Japonesos. Un poble bastant turistic. Ahir vam estar passejant per la part antiga, on totes les cases encara son de fusta. El Ryokan (hotel estil japones) on estem es molt autentic i una mica antiquat. L amo s assembla al Sr Miyagui i te l entrada i el pati interior espectacular, plena de plantes en flor i bonsais. Al vespre no el vam veure, potser estava atrapant mosques amb els palillos...
Vam tenir feina a trobar un lloc per sopar a les vuit del vespre, tot estava tancat. Ens costa entendre els horaris, a Hiroshima tothom sopava tard i hi havia llocs oberts quasi les 24 hores, i aqui a les 8 gairebe estava tot tencat, i en canvi a les deu del vespre hi havia encara alguna botiga de roba oberta.

Avui hem estat a Hida-No-Sato que es com un museu a l aire lliure amb cases tradicionals de la zona. Es el primer dia que ens ha plogut, tret d una estoneta a Kyoto, pero no fa gens de fred.
Dema pugem a Kamicochi, en plens Alps Japonesos. Ens estarem en un bungalow un parell de dies.

Fins a la propera

dijous, 21 d’agost del 2008

Des d Hiroshima

Hiroshima - Miyajima 20 i 21/08/08

Ahir vam arribar amb Shinkansen, tren bala, a Hiroshima. Just vam dinar un gran bol de sopa amb fideus i porc bonissima. Per sort el cambrer ens en va dur nomes una, perque era enorme, i vam dinar els dos per 65o Yens, uns 4 euros. Tret del trauma del tofu, el menjar es molt variat i bonissim, i a mes a mes, molt economic.

Havent dinat vam anar al Peace Memorial Parc, i ens vam passar mes de tres hores al museu de la bomba atomica. Es molt interessant i no es recreen en escenes doloroses. Veint la modernitat i infraestructures actuals, costa imaginar que fa 60 anys tot va quedar tant desolat com veus en el museu. A la ciutat actual hi ha un sol edifici que es conserva tal i com va quedar despres de la bomba, i es patrimoni de la humanitat per tot el que representa.

Al vespre vam anar a sopar per la zona comercial, vam probar balena, que recorda una mica a la tonyina, i tres o quatre plats mes, i cap de tofu!


Avui hem anat a Miyajima, una illa al sud d Hiroshima. Es molt turistica i la primera part plena de tendes semblava Lloret en versio Japonesa, pero si val la pena veure el Tori, porta vermella, que queda en el mar, i varia com es veu segons esta la marea. Pero el que ens ha agradat moltissim es un temple que estava una mica turo amunt, i on no hi arriben gaires turistes, el temple de Daisho-In. Es un conjunt de petits temples amb un munt de figures diferents i envoltat de molta vegetacio. A mes has de fer com una mena de peregrinacio pels diferents edificis i a cada trobes un tampo, que quan els tens tots forma una figura. Es veu que es molt comu aqui aixo dels tampons amb la imatge del lloc que visites, nosaltres ens en vam adonar per primer cop a Nara, quan ja duiem bastants llocs visitats, pero ara no ens en perdem ni un!. El conjunt del temple ens ha encantat, molt recomanble!!!

Ara reposem una mica i sortirem a sopar, a la part d oci de la ciutat. Aqui els horaris ens tenen una mica desconcertats, tan aviat ho tanquen tot abans de les nou en alguns llocs, i d altres tenen obert les 24 hores.
I dema cap a Takayama.
Fins Aviat



Maquines Expenedores

Fent de Turistes

Fred o Calent?


Corbates d oferta



dimarts, 19 d’agost del 2008

Teatre Kabuki a Osaka i Tofu, Tofu, Tofu i Tofu...


Nara 19/08/08


El mati ha comencat be, amb uns donuts al mister donut i un cafe en llet de maquina expenedora mmmhhhhh....

Despres podriem dir que ha estat un dia de experiencia japonesa al maxim. En principi no tenim previst tornar a menjar tofu ni veure teatre tradicional japones durant una llarga temporada, perdo, una molt i molt llarga temporada.

Tot ha comencat quan ens ha vingut a recollir en Mitsuhiro. Jo (Eva) li havia suggerit que em faria gracia veure teatre japones, i oh, quina experiencia i no a un teatre qualsevol, no, sino al The National Bunraku Theatre of Japan a Osaka. Em comencat perdent-nos al tren, se ns ha despistat el guia (Mitsuhiro) i l hem agafat en direccio contraria. Em arribat que ja havia comencat i ja hi havia gent al voltant pesant figues a cabassos. La primera escena doncs impresionant, pero a la que portaven 10 minuts amb els mateixos personatges sense canviar de posicio, i sabent que l obra durava mes de tres hores, hem comencat a entrar en panic. Per sort, la cosa durant la primera part s ha animat, i despres de l intermig en que el Mitsuhiro ens ha explicat de que anava (no em pogut trobar seients junts) ens pensavem que la segona part seria animada i la disfrutariem, i no tindriem problemes en mantenir-nos desperts, cosa que els veins del voltant no semblava que acabessin d aconseguir. Pero ai quina sorpresa!!!!! La segona part ha sigut un suplici, i mes quan una ostessa es dedicava a anar despertant els que anaven dormint, i tu alla en tensio, intentant no aclucar l ull i mirant quan faltava per les dues de la tarda! I no, no ha acabat a les dues, fins a 3/4 de tres que ha durat! Em sortit bastant depressa no fos que hi hagues algun bis!!!


Hem anat llavors a un super de davant a comprar dinar, sushi, un entrepa d arros i una pota de pollastre. En Mitsuhiro arros a seques. Llavors, ens ha ajudat molt tant a l estacio fent la reserva dels trens per dema i la tornada, i a l hotel en mitja hora ens ha aconseguit reservar tot el que tenim previst fer aquests dies: Hiroshima, Takayama, Kamikochi, illa Nii-Jima i el ferry per anar-hi, i els darrers dies a Toquio. Ens ha sigut d una gran ajuda perque a la majoria de llocs on ha trucat ningu parlava angles.


Sortiem contents, amb tot lligat, i el teatre oblidat. felicos anavem a sopar amb ell i amb en Fuji, un amic d en Mitsuhiro que tambe havia estat a Barcelona, a un restaurant tipic i recomanat a les afores de Nara. Tenia molt bona pinta, un lloc de tapes, amb qualitat i tradicional: l especialitat tofu, pero fan moltes altres coses, ha aclarit el Mitsuhiro. Em deixat que ells escollissin. D-entrant sobre la taula ens hi esperaven ja dos tapetes de tofu. Oh sorpresa, de 7 plats: 5 de tofu, un de tonyina crua, unes verduretes molt bones, i finalment, quan creiem que podriem menjar pollastre... tendrum (cartilag) de pollastre arrebossat!!!!


Tornant al ryokan em entrat a un supermercat, en Bernat s ha menjat un frankfurt recobert de bacon sense pa i penjat d un pal, i jo m he atipat de galetes i iogurt.


Be, i aixo es el que ha donat de si el dia... A dormir d hora que dema anem amb tren bala cap a Hiroshima.


Fins aviat

dilluns, 18 d’agost del 2008

Des de Nara

Nara 18/08/08

Hola a tothom des de Nara, al sud de Kyoto. Vam arribar ahir al migdia, i despres de dinar a un fast food japones on per demanar enlloc de fer_ho als cambrers ho feies i ho pagaves a una maquina, vam arribar al Ryokan Matsumae, que esta molt be i mes espaios que el de Kyoto.

Al vespre vam quedar amb en Mitsuhiro (un amic japones de l Eva) i ens va dur a una festa d estiu d un institut del seu barri. Es veu que en aquesta epoca i durant un parell de setmanes els visiten els avantpassats, i per aixo fan les festes d estiu i l encesa de simbols a les muntanyes de kyoto, que per cert ens vam perdre perque vam arribar tard. Despres ens va portar a sopar a un restaurant tipic de Nara, on et cuinen el menjar sobre una planxa que hi ha a la mateixa taula on mengues. Aqui la gent sopa molt aviat, ja que a les 9 els restaurants estan tancats.

Aquest mati hem anat a visitar el Parc de Nara, on hi ha diferents temples i monuments declarats Patrimoni de l;humanitat. Realment impresionant, tant totes les construccions com els jardins que hi ha als voltants, tambe ens ha sobtat els molts cervols que hi ha per tot arreu. Hi ha molts turistes, pero la majoria son japonesos, tot i que de fora tambe en som bastants. Avui el dia no ha set tant caloros com els altres dies, tot i que al mig del dia tambe hem tingut que parar una mica i anar a fer la migdiada, ja que la calor es terrible. Avui tornem anar a sopar amb en Mitsuhiro, i no sabem on anirem, i tambe hem de decidir on anirem dema, ja que ell te festa i ens acompanyara tot el dia.

Fins aviat

dissabte, 16 d’agost del 2008

Ja som a lloc

Kyoto 16-08-08
Molta calor, molta humitat, molts japonesos -amb tot el que comporta, moltes salutacions, moltes instruccions, molt ordre i netedat, molt 'friquisme'... Si no fos per els cartells hi ha vegades que no sembla que estiguem al Japo, semblaria com qualsevol altre lloc d'un pais europeu, ja que no hi ha tanta gent com ens pensavem caminant pels carrers i els edificis son semblants, aixo nomes a carrers secundaris.
En un principi ens ha sobtat que tampoc sembla un lloc tant tecnologic com creiem que seria, pero de mica en mica ens donem conte que hi ha detalls que si que ho son, tot i que per altre banda hi ha coses que a nosaltres ens semblen mes aviat antiquades - el cablejat del carrer es bastant semblant a llocs de l'India, i tot i la tecnologia fan servir el llapis i el paper mes que nosaltres.
I potser el que mes ens ha sobtat es que els preus son molt mes barats del que pensavem, el menjar especialment, pero moltes altres coses molt mes economiques que a casa nostra.
Tambe sembla haver-hi feina per tothom, desde els quen netegen els vagons i saluden amb la ma la marxa del tren, als que organitzen les fileres a les parades d'autobus. I potser el que mes ens ha sobtat de tot es la quantitat de maquines expenedores a cada cantonada, desde begudes de tot tipus, cafes sols, amb llet, calents o amb gel, sopes, xocolates i gelats, pero la guanyadora ha estat la maquina expenedora de corbates made in kyoto. Xavi em pensat en tu !
L'Hotel molt be, tot molt minimalista, i excesivament net, al mati pasen l'aspiradora multitud de cops. El menjar de moment molt be, tot i que tenim l'impresio que aviat aburrirem els fideus i les sopes.
Moure'ns per la ciutat no te cap complicacio, tot esta molt ben indicat i a l'oficina de turisme et donen informacio per tot.
Kyoto es una ciutat forca gran, tot i que ens ho imaginavem molt mes gran. Ahir vam arribar al migdia i al vespre vam estar passejant i sopant per Gion. Menys el carrer principal, tot estava molt mes buit del que pensavem, encara que suposem que les geishes i la gent eren als restaurants i nosaltres anavem fora d'horari. A les 6 ja es fosc i la gent ja sopa.
Avui hem estat pel temple daurat i el de Ryoanji, el darrer ens ha agradat moltissim. Son els dos patrimoni de la humanitat, pero aixo nomes ha estat un tast perque a Kyoto hi ha 17 llocs que ho son.
Ara anem a sopar i a veure una encesa d'antorxes amb simbols japonesos als turons propers a la ciutat.

Fins a la propera
Bernat i Eva