Teatre Kabuki a Osaka i Tofu, Tofu, Tofu i Tofu...

Nara 19/08/08

El mati ha comencat be, amb uns donuts al mister donut i un cafe en llet de maquina expenedora mmmhhhhh....

Despres podriem dir que ha estat un dia de experiencia japonesa al maxim. En principi no tenim previst tornar a menjar tofu ni veure teatre tradicional japones durant una llarga temporada, perdo, una molt i molt llarga temporada.

Tot ha comencat quan ens ha vingut a recollir en Mitsuhiro. Jo (Eva) li havia suggerit que em faria gracia veure teatre japones, i oh, quina experiencia i no a un teatre qualsevol, no, sino al The National Bunraku Theatre of Japan a Osaka. Em comencat perdent-nos al tren, se ns ha despistat el guia (Mitsuhiro) i l hem agafat en direccio contraria. Em arribat que ja havia comencat i ja hi havia gent al voltant pesant figues a cabassos. La primera escena doncs impresionant, pero a la que portaven 10 minuts amb els mateixos personatges sense canviar de posicio, i sabent que l obra durava mes de tres hores, hem comencat a entrar en panic. Per sort, la cosa durant la primera part s ha animat, i despres de l intermig en que el Mitsuhiro ens ha explicat de que anava (no em pogut trobar seients junts) ens pensavem que la segona part seria animada i la disfrutariem, i no tindriem problemes en mantenir-nos desperts, cosa que els veins del voltant no semblava que acabessin d aconseguir. Pero ai quina sorpresa!!!!! La segona part ha sigut un suplici, i mes quan una ostessa es dedicava a anar despertant els que anaven dormint, i tu alla en tensio, intentant no aclucar l ull i mirant quan faltava per les dues de la tarda! I no, no ha acabat a les dues, fins a 3/4 de tres que ha durat! Em sortit bastant depressa no fos que hi hagues algun bis!!!

Hem anat llavors a un super de davant a comprar dinar, sushi, un entrepa d arros i una pota de pollastre. En Mitsuhiro arros a seques. Llavors, ens ha ajudat molt tant a l estacio fent la reserva dels trens per dema i la tornada, i a l hotel en mitja hora ens ha aconseguit reservar tot el que tenim previst fer aquests dies: Hiroshima, Takayama, Kamikochi, illa Nii-Jima i el ferry per anar-hi, i els darrers dies a Toquio. Ens ha sigut d una gran ajuda perque a la majoria de llocs on ha trucat ningu parlava angles.

Sortiem contents, amb tot lligat, i el teatre oblidat. felicos anavem a sopar amb ell i amb en Fuji, un amic d en Mitsuhiro que tambe havia estat a Barcelona, a un restaurant tipic i recomanat a les afores de Nara. Tenia molt bona pinta, un lloc de tapes, amb qualitat i tradicional: l especialitat tofu, pero fan moltes altres coses, ha aclarit el Mitsuhiro. Em deixat que ells escollissin. D-entrant sobre la taula ens hi esperaven ja dos tapetes de tofu. Oh sorpresa, de 7 plats: 5 de tofu, un de tonyina crua, unes verduretes molt bones, i finalment, quan creiem que podriem menjar pollastre... tendrum (cartilag) de pollastre arrebossat!!!!

Tornant al ryokan em entrat a un supermercat, en Bernat s ha menjat un frankfurt recobert de bacon sense pa i penjat d un pal, i jo m he atipat de galetes i iogurt.

Be, i aixo es el que ha donat de si el dia... A dormir d hora que dema anem amb tren bala cap a Hiroshima.

Fins aviat