Kamikochi 24 i 25/08/08
Bon dia des de Takayama, de nou a l oficina de turisme fent temps per agafar el tren cap a Tokyo. Ara acabem d arribar de Kamikochi, als anomenats Alps Japonesos.
Abans pero comentar-vos el sopar a Takayama dissabte, on ens vam trobar amb l Ana, que treballava amb l Eva a la Fundacio Vicenc Ferrer. Ja haviem quedat en trobar-nos i el sopar va estar divertit, vam estar intercanviant informacio sobre les rutes i vam quedar en trobar-nos a Tokyo tots per anar al karaoke d aqui uns dies.
Kamikochi ens va sorpendre molt positivament, es molt recomanable. No hi ha quasi turisme estranger, durant el dia molts i molts autocars de japonesos, pero a partir de les 4 ens quedavem molt poqueta gent. Diguem que es com una mena de Nuria de casa nostra. Es un bon punt de partida per fer caminades i pujar alguns dels cims dels Alps Japonesos.
Diumenge vam arribar al migdia i vam fer una caminada a la tarda tot seguint el curs del riu. En tornant les vistes ja sense gent des del pont, dels cims del voltant eren esplendides ja que estava tot descobert. La resta del dia sempre hi havia una mica de boira alta.
Dilluns ens vam separar:
en Bernat... vaig anar a fer un parell de cims del voltant, llastima del dia que va estar totalment tapat i va ploure a la baixada, pero la resta perfecte. No recordo els noms dels cims, nomes que un era un 3.090 i l altre un 3.190. No eren gens dificils ni perillosos, pero si molt agradables de fer perque era un constant de grimpades, llastima de la pluja que feia que haguesis de vigilar molt a la baixada. No vaig trobar quasibe ningu a la pujada, i en canvi un cop a dalt el cim mes alt semblava les Rambles, molts i molts japonesos molt ben equipats tirant fotos. Una de les altres coses que em va sobtar molt era l edat dels muntanyencs, molta gent gran. Les vistes no gaire bones, per no dir gens, pero l ascencio molt be.Vaig estar-hi 7:16 i un desnivell positiu de 1.945 mtes.
i l Eva... Jo vaig dormir un parell d horetes mes, depres d esmorcar un nescafe de l expenedora i una pasta, vaig anar a fer una caminada riu avall. Jo i milions de japonesos mes que venien en direccio oposada, alguns racons eren macos, pero amb tanta gent perdia una miqueta l encant. Tornant, vaig agafar un altre sender i llavors si que quasi el vaig fer sola. Havent dinat vaig tornar cap a un tros de la caminada d ahir que m havia agradat molt, i abans d arribar-hi... MONOS!!!! Macacs Japonesos!!! Deu ser deformacio professional, pero m hi vaig passar un munt d estona mirant-me ls i fent un bon reportatge fotografic. Em donava la sensacio d estar enmig d un documental de la national geografic en directe, ja que no tenien gens de por de la gent, pero tampoc no hi interactuaven, ells seguien a la seva, menjant i saltant pels arbres. En mig del reportatge fotografic, vaig sentir "me n tires una a mi"... Era en Bernat que venia xop de dalt.
Hem dormit en un bungalow envoltats de bosc. Tot molt be, l unic problema eren els horaris: dutxa nomes de 17:00 a 19:00 i sopar maxim fins a les 17:30. Sort del backgamon i els llibres per distreure ns al vespre!
Fins aviat
Bon dia des de Takayama, de nou a l oficina de turisme fent temps per agafar el tren cap a Tokyo. Ara acabem d arribar de Kamikochi, als anomenats Alps Japonesos.Abans pero comentar-vos el sopar a Takayama dissabte, on ens vam trobar amb l Ana, que treballava amb l Eva a la Fundacio Vicenc Ferrer. Ja haviem quedat en trobar-nos i el sopar va estar divertit, vam estar intercanviant informacio sobre les rutes i vam quedar en trobar-nos a Tokyo tots per anar al karaoke d aqui uns dies.
Kamikochi ens va sorpendre molt positivament, es molt recomanable. No hi ha quasi turisme estranger, durant el dia molts i molts autocars de japonesos, pero a partir de les 4 ens quedavem molt poqueta gent. Diguem que es com una mena de Nuria de casa nostra. Es un bon punt de partida per fer caminades i pujar alguns dels cims dels Alps Japonesos.
Diumenge vam arribar al migdia i vam fer una caminada a la tarda tot seguint el curs del riu. En tornant les vistes ja sense gent des del pont, dels cims del voltant eren esplendides ja que estava tot descobert. La resta del dia sempre hi havia una mica de boira alta.
Dilluns ens vam separar:
en Bernat... vaig anar a fer un parell de cims del voltant, llastima del dia que va estar totalment tapat i va ploure a la baixada, pero la resta perfecte. No recordo els noms dels cims, nomes que un era un 3.090 i l altre un 3.190. No eren gens dificils ni perillosos, pero si molt agradables de fer perque era un constant de grimpades, llastima de la pluja que feia que haguesis de vigilar molt a la baixada. No vaig trobar quasibe ningu a la pujada, i en canvi un cop a dalt el cim mes alt semblava les Rambles, molts i molts japonesos molt ben equipats tirant fotos. Una de les altres coses que em va sobtar molt era l edat dels muntanyencs, molta gent gran. Les vistes no gaire bones, per no dir gens, pero l ascencio molt be.Vaig estar-hi 7:16 i un desnivell positiu de 1.945 mtes.
i l Eva... Jo vaig dormir un parell d horetes mes, depres d esmorcar un nescafe de l expenedora i una pasta, vaig anar a fer una caminada riu avall. Jo i milions de japonesos mes que venien en direccio oposada, alguns racons eren macos, pero amb tanta gent perdia una miqueta l encant. Tornant, vaig agafar un altre sender i llavors si que quasi el vaig fer sola. Havent dinat vaig tornar cap a un tros de la caminada d ahir que m havia agradat molt, i abans d arribar-hi... MONOS!!!! Macacs Japonesos!!! Deu ser deformacio professional, pero m hi vaig passar un munt d estona mirant-me ls i fent un bon reportatge fotografic. Em donava la sensacio d estar enmig d un documental de la national geografic en directe, ja que no tenien gens de por de la gent, pero tampoc no hi interactuaven, ells seguien a la seva, menjant i saltant pels arbres. En mig del reportatge fotografic, vaig sentir "me n tires una a mi"... Era en Bernat que venia xop de dalt.
Hem dormit en un bungalow envoltats de bosc. Tot molt be, l unic problema eren els horaris: dutxa nomes de 17:00 a 19:00 i sopar maxim fins a les 17:30. Sort del backgamon i els llibres per distreure ns al vespre!
Fins aviat
3 comentaris:
Hola Bernat,
Veig que ho passeu molt be, en principi m’estranyava el canvi tant radical i t’imaginava que al final et posaries corbata cada dia, però llegint la crònica dels Alps Japonesos ja veig que el canvi no es tant gran.
Que res, que continuï el viatge oferint-vos sorpreses i satisfaccions.
Una abraçada.
Dolors
Hooooola!!!
jajajajajaj, Eva, te he visualizado por completo en mitad de los monos!!!! aullaban como los de Tikal???
besitos!!!
Pd. missatge pel Bernat (jejeje): el temps a barcelona és inestable. Els dies passats hi ha hagut calor de l'anticicló però també nuvolades vàries i amenaça de pluja.
Pd. para los dos: no vi el partido pero dice el Avui que el barça perdió contra los del Wisla, aunque pasa with any problems a eso de la champions...
hooola!!!!!!
esto de vuesto blog es genial!! me encanta el poder seguiros asi!
Eva... te estamos pudriendo el buzon de correo con las niñas, no nos odies, por favor.
dadle muchos besos a Ana y Miguelito cuando los veais
Un petonsa
Publica un comentari a l'entrada